En aquest treball he partit de la pregunta de si els éssers humans som realment lliures o si les nostres decisions estan condicionades pel destí i per factors externs. Per respondre-la, he analitzat diferents teories filosòfiques al llarg de la història, cosa que m'ha permès amb el meu propi criteri trobar una certa conclusió sobre el concepte de la llibertat.

En primer lloc, he estudiat la visió dels filòsofs de l'antiguitat, com ara Epictet i Epicur.

Epictet defensava que la llibertat depèn de nosaltres mateixos i de com reaccionem davant les situacions que no podem controlar.

Epicur, en canvi, destacava la importància de no dependre dels desigs innecessaris. 

Posteriorment, he analitzat els pensadors medievals, com Sant Agustí, Sant Tomàs d'Aquino i Guillem d'Ockham, que van reflexionar sobre el lliure albir i la capacitat humana d'escollir.

Tot seguit, l'època moderna. Filòsofs com Hobbes, Locke, Rousseau i Kant em permetran ampliar aquesta perspectiva.

Mentre Hobbes relacionava la llibertat amb l'absència d'obstacles externs,

Locke defensava els drets individuals i Rousseau destacava com la societat pot limitar la nostra llibertat.

Kant, per la seva banda, considerava que ser lliure també implica actuar racionalment i no deixar-se portar únicament pels desejos.

Per tant, ens mostra que no  només depèn de la nostra voluntat, sinó també de les normes, les oportunitats i les condicions en què vivim.

Un dels punts més importants del meu estudi ha estat la comparació entre el determinisme, el lliure albir i el compatibilisme. Això m'ha ajudat especialment a expandir tota la resta.

El determinisme defensa que les nostres decisions estan causades per factors anteriors, com l'educació, la genètica o l'entorn. 

Lliure albir destaca la capacitat de decidir per nosaltres mateixos.

El compatibilisme proposa que podem tenir llibertat encara que les nostres decisions estiguin condicionades. 

Per acabar amb el compatibilisme es reforça amb les idees de Karl Marx, que mostra com les desigualtats econòmiques i socials poden limitar les oportunitats reals de les persones.

Tot això m'ha portat finalment a l'actualitat, fins a quin punt actualment estem condicionats o no. I això es desenvolupa especialment amb el consum i les xarxes socials.

Per exemple, TikTok utilitza eines que seleccionen continguts segons els nostres interessos i el nostre comportament.  Això influeix en les nostres desicions i ens condiciona.

Finalment, l'estudi de les paradoxes m'ha ajudat a comprendre que les idees que semblin evidents poden generar contradiccions i preguntes difícils de resoldre.